Terra de Maquis 2013

Desprès de l'inconvenient d'esta fotut to el més de març i mig abril i no poder entrenar amb condicions i els durs entrenaments fets durant finals d'abril i tot el maig i part del juny, on vaig s'acrificar bastantes coses per la bicicleta, per fi arriva la prova de l'any per a mi, TERRA DE MAQUIS 2013 això ja són "palabras mayores" 240 km i 6500 m de desnivell i tot això en dos etapes.

 La cosa va començar al gener, més o menys quan l'Esteve de Puigverd, hem va explicar que és volia apuntar als maquis, i que jo hem podria apuntar amb ell, jo inocent de mi, que al gener estava a tope quan auria d'estar començant a entrenar, li vaig dir que si, m'apunto! i apartir d'aquell moment va ser quan va començar la historia.

 Els dies de sortir amb bicicleta tant en carretera com en Btt és van convertir en entrenaments pels maquis, tot el que feia estava pensat i encaminat pels maquis. Com he dit al principi, vaig tenir uns problemes de salud i no hem van deixar fer algunes proves de cicloturisme, que m'aguesin anat molt be per l'entrenament que tenia planificat. 

 Superats els problemes i amb ganes de començar fort ja que només quedaven dos mesos pels maquis, vaig quedar varies vegades amb els trillacamins de Puigverd, on hi havia el Jordi Andrès, el Masana i l'Esteve, que són els que desprès aniriam a la prova. Vam fer la Vip Extrem del 2012, les tres hermites de Balaguer més Sant mamet, Vilanova - Montserrat i amb el Masana la MOntsec - Montsec de Balaguer, entre mig els entrenaments pertinents, spinning i sortides tot sol a fer unes seriès, "pel secà".

 Finalment arriva el dia, el divendres quedem amb Esteve i companyia per marxar cap a Santpedor, lloc de sortida de la primera etapa, pasem primer per Manresa a la botiga Tomàs Bellès a recollir el dorsal "num 26". Desprès en dirigim al hotel que teniem reservat per passar la primera nit, amb el Jordi, el Masana i l'Esteve dormiran a la furgo, un cop instalats anem a fer un tomb amb les bicis per estirar i relaxar cames i agafar gana avanç de sopar. Un cop sopats i repasat tot el material, toca descansar, ens aixequem a les 5,30h del mati.

 Dia 15 de juny estem a la sortida dels Maquis i encara no estic segur del que m'espera, només se que avui toca 130 km i 3800 de desnivell i que farà moltissima calor, cosa dolenta per a mi, no la soporto i m'afecta molt i a sobre és el primer dia que fa aquestes calors i el cos encara no i esta acostumat, a les 7,30 és dona la sortida desprès de recollir el localitzador ( no va funcionar en tot el cap de setmana) i passar el control de dorsals. Els primes quilometres els faig amb un bon ritme, però sol ja que l'Esteve i el Masana han tirat i el Jordi va més endarrera, jo he fallat una mica de quedam i no voler apretar els primers metres, ja que al primer corriol ja estem parats. Els primers km és fan bastant depressa i amb moltes ganes " massa "  fins a Sant Joan de Vilatorrada. Allà comença la cosa, corriols de pujada amb molta pedra i amb la bici al coll, i això que al costat veus la pista com puja, però no, el track marca per la trialera, amunt i amunt, el primer avituallament el paso i no paro no el cos no hem demana res encara, la calor s'aguanta i vaig fent, ara al segon avituallament, i desprès de pujar amb la btt a coll i amb la calor que ja és nota, paro i menjo una mica de solid i intento hidratam be, cosa que tinc molt clara, i pensada, m'entre menjo arriva el Jordi Andrès i flipa també amb lo dura que ha sigut la ultima pujada. Continuem la marxa els dos junts, jo se que el Jordi és dossifica molt bé i que sap que ha de fer per acabar l'etapa. Anem passant quilometres i per fi fem el cim del Cogulló, una mica d'aigua pel cap i la baixada ens espera i el dinar tambè, al avituallament del dinar ens trobem amb un company de Juneda amic de l'Esteve, que habia sortit amb nosaltres i ens diu que ell ja en te prou i que l'Esteve fa uns 20 min que ha passat. El Jordi i jo continuem i ara si que la cosa és fa dura dura, són les tres del migdia 38 graus i el sol apreta moltissim, estem a 38 graus, intento dossificam i li dic al Jordi que tiri, alguns moments són durs, fisiscament hem trobo molt bé, no tinc rampes i les cames hem responen, però el cap hem bull i començo a pensar en la calor que fa i això hem va rallan, poc a poc vaig tirant i arribo al km 81, on hi ha el Jordi parat al avituallament, allà ja veig les cares de la gent, alguns estirats a terra descolocats i marejats, d'altres intentan recuperar forçes per continuar i jo amb la menjada de tarro mal per la calor, no se que tinc, un cop de calor o algo similar, el se és que el proxim avituallament esta al km 109 i és on és fa el tall de pas de l'etapa, i també se que són les quatre de la tarda i la calor continuara, li dic al Jordi que no m'esperi que vaig fos per la calor, i estic rallat i no se que farè, ell hem pregunta, segur? i jo li dic si crec que aquesta vegada no serè maqui, decideixo retiram i que hem portin cap a Castellnou de Bagès final de l'etapa i on tenim les bosses i el lloc per dormir. Un cop allà començo a donar voltes a si he fet be de plegar i penso que si en aquell moment. Intento fer uns bons estiraments i recuperar be i aprofito per fer un bon massatge, l'endemà ens queda la segona etapa i jo la vull fer. L'Albert Masana arriva sobre les 6 i mitja de la tarda despres de 10h i 15m pedalant i l'Esteve sobre les 8 i mitja i 13 hores i algo, el Masana diu que esta trinxat, però jo el veig molt be i l'Esteve diu que ell no surt demà, jejejeje, el Jordi al km 109 no ha passat el tall horari i també sa retirat.

 Dia 16 de juny segona etapa 110km i 2400 de denivell, jo vaig a la sortida amb ganes, no estic gens cansat i això que pensava esta tocat d'ahir per la calor i l'esforç, igual que l'etapa anterior l'Esteve i el Masana surten junts amb els companys d'Alcarràs, que vam coneixèr sopant ahir. Jo surto amb la calma ja que ahir ja no vaig acabar i ja se que no sere un maqui, però l'unic que vull és disfrutar de l'etapa d'avui. Vaig tirant sol i al meu ritme, al igual que ahir al primer corriol parats i és que he sortit dels ultims un altre cop, i mira que se que això sa d'intentar no fer mai. El terreny d'avui és més del meu gust i vaig molt millor que ahir, la calor també apreta però fa més airet i s'aguanta millor. Arrivo al primer tall al km 71 just al temps, hem diuen els de l'organització que ja no podra passar ningú més, això vol dir que el Jordi que va al meu darrera ja no podra acabar, " quina llastima" jo continuo amb un grupet de bikers i el David d'alcarràs que al final ens hem fet colegues i tot, desprès de creuar el riu i de un error nostre al seguir el track tinc una averia al picar amb un arbre amb el manillar de la bici i sem trenca el cable d'oli de la tija telescopica i axò fa que el seient és quedi baix de tot, aqui ja dic "lo que hem faltava" vaig tirant com puc pedalant com un nen petit amb les cames encongides i amb la bici escombra i el noi que la porta el Ramon un tio molt ben parit que en tot moment m'anima, estic desanimat, ahir hem retiro i avui hem pasa això, hem sembla que avui tampoc podre acabar, ell també hem diu que o veu complicat amb el seient aixi, poc a poc anem fent i arrivem a la Mussarra trialera de pedres i que és fa a peu empenyen la bici, després d'una bona estona pujant, trobem un avituallament on hi ha un noi que és diu Pau i que no hem deixa que abandoni, diu que te una idea i que igual pot aguantar el seient per acabar l'etapa almenys, amb un pot de isostar pastilles i quatre brides hem fabrica un tope i fa que el seient és quedi bloquejat i almenys pugui continuar. Li agraeixo molt i continuo amb moltes ganes ara, he perdut molt de temps entre l'averia i no poder pedalar normal, tot i això no tinc presa i el Ramon hem va dient que amb aquest ritme encara agafarem el grup que portem d'avant. La meva decepció esta apunt d'arrivar, depsrés de fer un munt de corriols i saber que només hem queden 12 km per l'arribada hem trobo un ultim avituallament on hem diuen que no puc continuar, que l'organització a decidit que no pasa ningú més. Jo m'enporto una decepció gran i el Ramon que m'acompanyat fins aqui és queda parat també, ja que aquest tall se l'han inventat de guais, ara el grup de qutre nois que estan parats encara estan més cabrejats i amb més raó, ells van acabar l'etapa de dissabte i ara per culpa d'aquest tall horari inventat a ultima hora i a falta de 12 km no podran acabar Terra de maquis 2013, crec que això és un repte personal i també és el que venen desde l'organització, per tant que més donava que arrivessin mitja hora més tard del previst, i amés no estaven en males condicions ni ells ni jo, podiem acabar perfectament, de fet el David d'Alcarràs va passar 5 min avanç i el van deixar tirar. Men vaig dels maquis amb mal gust de boca, primer perque el dissabte vaig abandonar, quan ara que ho penso be, se que tot va ser de cap i no vaig saber aguantar, i el diumenge per la mala sort que vaig tenir amb l'averia.

 

Montsec-Montsec 2013

Un any més vaig participar a la Montsec-Montsec, aquesta vegada hem feia més respecte que l'any anterior, ja que no havia pogut fer cap tirada llarga, i aquest any el recorregut era de 190 km amb 3300 de desnivell. Vam quedar amb el Pepe a les 7 del mati per marxar amb la sor maria cap a Balaguer, la sortida era a les o del mati i anavem amb el temps just, però amb la calma, el Pepe i jo teniam pensat anar molt suaus i acabar la ruta llarga sense rebentar.

 Vam sortir al darrere de tot el grup molt tranquils com si anesim de passeig, el primer tram de gerb a Vilanova de la Sal jo el vaig fer molt lent, sense passam de pulsacions, saben el que m'esperaba, volia fer un bon calentament i no patir al final com l'any anterior. Un cop arribats al coll d'Ager trobem el primer avituallament i parem ja que tenim pensat parar a tots, fem una parada molt rapida i continuem la baixada fins a Ager, anem a un bon ritme, però ens queda molts quilometres i desnivell i tampoc volem forçar massa la marxa. Al sortir tant endarrera no vam trobar cap grup nombrós per poder tirar i no patir tant al principi, però a mesura que passaven els quilometres i paravam als avituallaments, cada cop ens trobem més gent i fem uns bons grups per fer el port de Comiols, on no vaig patir gens, ja que també el vaig fer molt tranquil, sense deixam estirar per ningú. Al coronar el port de Comiols ens trovem amb vent, pluja i molt fred, ens hidratem una mica i amb l'impermeable ja ficat ens dirigim a la baixada direcció Vilanova de Meià, al arribar a la cruïlla que desvia el recorregut llarg o els que no arriven a l'hora i els tallen per tema horari, vaig tenir la temptació de agafar la ruta fàcil, vaig fer el cor fort i venga a seguir amb el grup de Fraga, i el Pepe. El seguent coll era la collada d'Hostal Roig i allà és on vaig patir més potser, s'hem va fer molt llarg, la carretera era estreta i amb un asfalt bastant dolent, sort que anava amb un bon grupet i amb els comentaris d'uns i altres és va fer més fàcil, al arrivar a d'alt del coll m'esperava el Pepe amb un company que vam conèixer el mateix dia, del club ciclista Sant Andreu, ells van tirar més a la pujada, jo al meu ritme i vaig arribar una mica més tard "jeje". UN cop menjats i beguts ja que era l'hora de dinar més o menys, ja només ens quedava la baixada i el Doll que com sempre i més quan portes 170 quilometres a les cames és feia llarg i les rampes desprès de Camarasa fins al club de tenis també deunidó. Al final arribem desprès de passar 8 hores damunt de la bici, això si sense patir massa i molt menys del que esperava, amb la sensació de que podia apretar molt més, però molt content per acabar bè, el temps era el de menys aquesta vegada. Un bon dinar al pavello de impacsa i cap a casa. total 8h 20m pedalades 3410 desnivell segons el garmin. El temps de l'organització 8h 47 m, aqui es pot entendre el temps que vam estar parats als avituallaments.

Sortida Trillacamins-Bttrus Igualada

Aquest dissabte 13 abril vaig anar a Puigverd de Lleida a fer una ruta més dinaret de cassola de tros, amb els Bttrus d'Igualada.
 A les 8 del mati ja estava a casa de l'Esteve, amb el Marcel Buireu que m'acompanyava. Puntuals vam sortir a fer qutre senders i trialeres més, ja que la ruta que teniam planificada era una mica light. Desprès de fer les quatre salvatjades per la serra de l'autopista, vam tornar al poble que a les 9 ens esperaven els nois dels Bttrus i la resta de Trillacamins per iniciar la ruta. Vam tirar direcció Castelldans a buscar els bessons i marquesos i algùn sender que altre evitan els més complicats ja que portavam gent de tots els nivells. La ruta és va fer llarga com és normal quan vas un grup  tan gran de gent,  les esperes servien per recuperar jeje.
 S'anava fent tard i el Marcel feia estona que no tenia aigua i vam anar fent via fins a tornar arribar a Castelldans, avanç haviam deixat al Nico esperant en un camí, desprès de caure a una trialera no va poder continuar i el van anar a buscar l'Aleix i el seu pare amb la furgò. Un cop a Castelldans vam omplir d'aigua a la font i esperar que s'ajuntes tot el grup, llavors vam sortir direcció Puigverd i amb preses per dinar ja que eren casi les 3 de la tarda i la cassola ens esperava. Avanç d'arribar a Puigverd teniam l'ultim sender-trialera per fer i el vam agafar jo al davant i el Masana darrera, i una mica més retrasats venien l'esteve i el Marcel i uns quants més dels Bttrus, jo com que anava al d'avant i hem coneixia una mica el sender vaig fer via ràpida i encara més amb lo "Masaneitor" apretan pel darrera, quan vaig arribar a baix junt amb un company dels Bttrus i una estona d'esperar i veure que no baixava ningú més ens va extranyar, fins que vam veure a l'Albert Masana, i pufff la mala noticia del dia!! el Marcel a caigut i s'ha fet bastant mal. Depressa l'Albert va anar a buscar la furgó i jo a dutxam ràpid perque amb lo que tenia ja sabia que haviam d'anar a urgències. Resultat 8 punts al cap i contusions varies, i un susto de por el Marcel el primer. Sort de portar casc perque la cosa podia ser molt pitjor, no tinc la foto del casc però és va trencar per tres llocs, això ja ho diu tot de la patacada. La cassola no la vam poder tastar ell i jo, però hem van dir que va sortir molt bona i a més ens en van guardar un tuper. Graciès a tots els Trilleros i Bttrus. Total 69 km 1250+ desnivell.

Anims Marcel i Nico la proxima no us invito que sóc gafe......

La Sarralenca 2013

Aquest diumenge vaig anar a la Sarralenca, amb l'Albert font, el Mau, el Jordi Bosch i el Vep. La marxa que estava organitzada pel club btt Tarragona i el de Sarral, va estar força be, encara que pel meu gust faltava alguna trialera més. La sortida la vaig pendre amb molta calma, sense apretar ja que no volia pasam de pulsacions i vaig anar amb Valdo tota l'estona pujant fins a Forès, desprès és tornava a baixar i passar per Sarral per iniciar un altra pujada l'ascens al Comaverd que es part de la ruta del cister i ja la coneixia, un cop a d'alt i amb bones sensacions hem prenc un gel i avall que fa baixada a tota castanya. La part final de la cursa hem va agradar perque arribes per sender molt ràpid i amb les vistes de l'arribada a baix.
 Total 42 km 1100 desnivell i 2h 50min, un temps normalet però tal i com la vaig plantejar rotllo entreno, estic content.
 I desprès una bona cassola de tros feta per l'Albert i amb bona companyia!! un tip de por!!!

Divendres sant i dilluns de pasqua

Vaig fer dos sortidetes aquesta setmana santa, despres d'haver estat fotut. El divendres vam sortir el Gonyi, el Vep, el Valdo i servidor. Vam fer la ruta del tallat passant per Maldà i pel darrera de Llorenç, fins al santuari del Tallat, al tornar passant per Montblanquet vam fer una parada tecnica a Vallbona, per agafar forçes, i tot seguit a buscar les trialeres del Vilet i cap a casa. En total 54 km 760+.
El dilluns, dia de la mona, vaig sortir amb el Valdo mano mano. Vam anar a buscar part de la marxa terra oliveres, i anar enllaçan senders i trialeres passant pels Ometllons i fins a l'Espluga Calva. Vam continuar la marxa allargan fins a Vallbona les Monges, i direccio trialeres i senders fins a casa. En total 65km 990+.
 Ara ja començo a tenir bones sensacions, desprès de molts dies de trovam malament. A poc a poc espero tornar a agafar la forma i arribar lo millor possible a Terra de Maquis.

IV Xallenge David Duaigües Seròs

El dia 10 de març vaig anar a fer la segona prova de la Xallenge David Duaigës a Seròs. Vaig quedar amb l'Esteve Reñe ja que dels Trillacamins i Guineus eram els únics representants, a les 8 recollida de dorsals i cap al cotxe a preparar l'equipació i la btt, feia un dia molt bo, aixi que manguitos i calça curta, per primera vegada aquesta temporada. A la sortida no ens vam poder colocar massa bè perquè al arribar de calentar ja estava ple de gent i havien colocat valles d'avant, però sense més problemes, ja que aquest any van fer sortida neutralitzada els primers 4 km. A les 9.10h sortim desprès de les advertencies de l'organització, el grup s'estira molt ràpid ja que fem un quilometre per carretera i a fondo intentant seguir el grup del d'avant. Un cop colocat deixò fer a l'Esteve i jo vaig fent al meu ritme, que no arribava massa be, desprès de unes males setmanes. Poc a poc hem vaig troban millor i vaig aumentant el ritme i passant molta gent, la primera part es tot per camí i amb pujada assequible, fins que arribem als primers senders, i continuem pujan fins d'alt del tossal de Montmeneu. Un cop allà ja tenim molt desnivell fet, tot i això aprofito per pendre una mica de codony al ultim avituallament per arribar fort als ultims quilometres, que són tots de corriol i molt ràpids.

A falta de 5 km hem trobo l'Esteve que havia punxat i continuem junts fins al final apretant les dents per intentar arreglar el resultat, jeje. Al final entrm a meta l'Esteve amb la posició 101 i jo amb la 100 amb un temps de 2h 45min i els 47km i 900m de desnivell acumulat. Tal i com estava fisicament m'hen vaig content cap a casa. Ara hem toca fer una mica de bondat per acabar de recuperam dels problemes fisics i poder començar aviat amb els entrenaments pel repte d'aquest any 2013 Terra de Maquis.


Fins la proximà gent!! gas

Xallenge David Duaigües Almatret 2013

 Com cada any arriba la Xallenge David Duaigües, aquesta vegada tenia moltes ganes de fer-la ja que habia fet una bona pretemporada. Llastima que la  setmana avanç de la prova, d'Almatret no hem vaig trobar be, (acostipat, gastroenteritis,etc) això va fer que hi arribes fluix de forçes, i asobre a  mitjà  marxa, vaig tenir la mala sort de punxar, a la roda del d'avant, quan anava prou be de temps.

Almatret:
Sortim a les 9:10 del mati, hem coloco a la sortida, al d'avant del grup,  per intentar evitar els embussos que es produeixen sempre al primer sender. Arrenco fort intentan seguir el grup del d'avant i ho aconsegueixo, però això hem passa factura, apartir del quilometre 5, hem noto pesat i amb les pulsacións pels núbols, intento afluixa el ritme per no cremam massa aviat,  llavors veig el Mau que m'adelanta, hem fico a roda seva i anem una estona junts, fem la primera pujada forta de la prova junts i dosifican forçes, un cop d'alt agafem trialera i a full, jo tinc la mala sort que punxo i no porto manxa, i a sobre la camera de recanvi que porto a la bossa esta foradada, (això passa per no comprobar el material el dia avanç) demano una manxa als companys que van passan, fins que un bon samarità para i hem deixa la seva. ( ja m'he la tornaràs hem diu) Intento fica aire a la camera punxada i imposible esclar, llavors passa el Marcel i al veurem para i intenta inflar amb la seva manxa i tampoc hi ha manera, jo li dic que tiri, que no cal que perdem temps tots dos. M'espero una estona més a que passi l'Albert i llavors o solucionem, posan una camera de 26 a la meva 29er, ( per acabar almenys). Continuem el cami, jo ja amb la mala sensació de perdre moplt temps, però almenys gracies a l'Albert podre acabar. Ens dirigim al malacate, i el baixo sense cap problema, avui estreno la rock shox reverb i a les baixades fortes, funciona de maravella. Arribo a la part final de la marxa, he passat molta gent desde la punxada, hem queda apretar una mica després de fer l'ultim sender i cap a la arribada, amb un mal temps però amb bones sensacions desprès de tot.

PD: La setmana que be a Seròs.