dilluns, 8 de juny del 2015

La Bonaigua 2015

Després d'un any sense escriure al blog, hem decideixo a tornar a explicar un altra experiència amb la bici. Aquest cop de carretera.
 LA BONAIGUA 2015,es una marxa organitzada pel sccp de la Pobla de Segur, amb dos recorreguts, un de 202 quilòmetres i 3.200 metres de desnivell i la curta de 170 quilòmetres i 2.400 metres de desnivell. Jo hem vaig decantar per la "curta" 170 km, curta? mmmm El dia abans vaig arribar a la Pobla on vaig recollir bossa obsequi i dorsal, vaig colocar la furgo en un bon lloc per dormir i poder preparar tot el material com deu mana.
 Arribat el dia, a les 7 del mati m'aixeco després de passar una nit més o menys bona tenin en compte que el dia abans d'un repte així sempre tens aquella mica de nervi que et corre per dins. Tot i això estava molt tranquil perquè sabia que enguany havia fet uns bons entrenaments i que si no tenia cap imprevist acabaria sense problemes. Perquè la marxa curta? doncs perquè la llarga són massa hores d'amunt de la bicicleta, i estic arribant a la conclusió que no cal patir tant, tot i que vaig patir com un cabró, al migdia a 35 graus de temperatura.
 Al sortir a calentar hem trobo amb el Gerard Cuadrat, company dels Trillacamins de Puigverd i amb el Joan del Track Team de Bellpuig, fem unes pedalades junts i anem cap al arc de sortida, ens desitjem sort i al lio.
 Sortida a les 8:45 hores,els de la curta, la llarga ja fa mitja hora que roda, hem fico al grup de davant i hem quedo sorprès de poder aguantar tanta estona dins el grup, passats uns quilòmetres, en atrapen els primers de la llarga i poc a poc sumem més gent al grup, el primers 60 quilòmetres m'ho passo bomba, a una velocitat de 35km de mitja i continuant dins del grup com si es tractes del TOUR jejeje, la historia s'acaba quan arribem a Esterri d'Àneu, allà comença la batalla del port de la Bonaigua, nom que dona a aquesta gran marxa. El port te uns 15 quilòmetres i 1100 de desnivell acumulat. Els més escaladors de seguida es distancien i els terrestres com jo anem fent al nostre ritme, sempre amb un punt més del que caldria per l'emoció del moment, poc a poc anem pujant i vas veient com la gent es va ficant a lloc, jo vaig mirant el pulsòmetre per controlar la bomba, i de pas intento disfrutar del gran paisatge que tenim al pirineu, els cartells de la marxa et va indican la distància que queda per arribar a coronar el port, la calor es asfixiant i això encara el fa més dur, a falta de 3 quilòmetres ja hem veig que els primers baixen de d'alt, ja que la tornada es fa pel mateix lloc, això hem fa apretar les dents i arribar a dalt una mica més asfixiat del que caldria. Un cop coronat paro al avituallament a menjar algo sòlid, ja que estic fart de tanta barreta i gels, els avituallaments són molt complerts amb petits santvitx i beguda isotònica de calitat, etc. La baixada la faig sol i una mica més lent del que podia pels cotxes que hem trobo pel cami. Ens desviem direcció Son i el segon port que farem a la marxa, m'ajunto amb un company del C.C. Guissona i el pujem junts, la calor continua i anem a bon ritme, fins i tot fent petar la xerrada a estones, passem Jou i tornem cap a Llavorsí, Rialb i Sort, ens vam agrupar amb dos companys més i fen uns bons relleus curts però intensos guanyem quilòmetres molt ràpid i molt més fàcil que sol, ens agafa una mica de vent en contra quan ens agafen un parell més de companys que venen de la llarga, Porten un ritme molt ràpid i jo intento seguir junt amb un company dels quatre que anavam junts, aconseguim aguantar el ritme i fins i tot els i fem un relleu per donals una mica de aire. Els últims deu quilòmetres els faig a tope, com si fos una contrarellotje, entrem a meta els quatre junts. Jo estic content per lo sencer que arribo i el resultat de l'esforç, total 170 km 2.400m i 6 hores 30 minuts pedalats, amb una mitjà de 26km/h.