Etapa 1 Vielha - Bagnères de Luchon
Primera etapa de la pedals d'occitània 55km i 1500 de desnivell positiu. Sortim a les 8,30 h del mati després de fer nit a Vielha a l'hotel riu Nere. Agafem les bicis de la furgo, el Mau, el Jordi, el Marcel, el Salva, ma germà el Vep, i jo mateix. Comença l'aventura!! direcció Gausac i de seguida a pujar, anem per pista asfaltada fins a creuar el poble i després continuem per cami ample i ciclable, aviat començem a veure un bon paisatge i els efectes de la riuada de les plujes intenses, que van caure a la Vall d'Aran a principi de juny. Agafem el primer sender amb moltes ganes, ja que segons ens han dit aquesta pedals esta plena de sorpreses, la trialera ens porta fins Aubèrt, avanç d'iniciar la primera pujada forta a Vilamós, ens deixa amb ganes de més ja que és molt rapida i divertida. Ara a tornar a pujar, primer a Vilamós i després baixada per carretera fins a Bossost, on iniciem la pujada al primer port mitic, "el Portillon" els primers quilometres és fan per carretera, trobem un mirador i aprofitem per menjar algo i seguit agafem una pista amb bastanta pedra seca, bastant pesada al principi, desprès d'uns quants quilometres arribem al punt més alt del port, on aprofitem per fer la foto de rigor. Ara ja només ens queda baixar el port per tornar a remontar una mica i agafem la trialera més divertida per mi de tota l'etapa i que ens fa arribar a Bagnères-de-Luchon a l'hora justa per dinar i fer la migdiada, jejeje. L'hotel esta molt bé, teniam tots els serveis, piscina, gym i unes habitacions molt noves per descansar perfectament. El personal molt maco també, jajaja.Menjars a base de pasta a la pizzeria del d'avant de l'hotel.
Etapa 2 Bagnères de Luchon - Saïnt Bertrand de Comminges
Segona etapa 62km i 1850 m de desnivell. Sortim puntuals i a la espera de que sigui l'etapa més dura, ( els primers quilometres per sender de pujada casi i trec el fetge empenyent la bici "ja sembla els maquis això" hem diu el Mau) fem la pujada fins a Bourg-d'Oueil, on és fica el segell a l'hotel i on és menja un plat molt tipic de la zona i que nosaltres no sabiam i no vam poder pobrar, perque vam passar molt d'hora al matí. El "monsieur de l'hotel ens diu que ara arriba lo més dur i que l'etapa de demà és "corta" " pegoo gompeee piergnaaass" jejeje aquesta frase ens va quedar grabada. Desde Bourg-d'oueil iniciem l'ascens al port Balès, primers metres per carretera i després pujada llarga i bastant progressiva per pista i amb paisatge totalment pelat i amb els padrins com sempre al d'avant estirant, estem pujant fins al punt més alt de tota la pedals d'occitània. Fem les fotos de rigor i començem la baixada, on jo per variar una mica de la pedals de foc, agafo una pedra mal ficada al mig del camí i doblego la llanta del darrere, ja estava cagat de por, eram a mitja etapa i no teniam res aprop, ni les eïnes necesaries per apretar els dos radis, que s'habien afluixat amb el cop. Continuem la marxa tots junts, fins que arribem al final de la pista i começa una trialera que baixem al d'avant jo i el Mau al darrera meu, a mitja baixada la cosa és fica de punta, una pendent bèstial i pel mig dels arbres, de cop hem quedo sense frens i tiro pel recte, esquivant tot el que trobo, fins que ja no puc fer més i hem deixo caure i que passi el que déu vulgui!!! un cop al terra i de panxa enlaire sobre un matoll gegant, veig al Mau que passa per l'altre costat, desbocat i sense frens per la pendent i cap a d'alt de la muntanya fins que és pot parar. Quin fart de riure que hem foto, "hem podia matar però un fart de riure" jajajaja. La resta o van gestionar amb més prudencia, jeje,( el Marcel perque diu que esta amenaçat) jajaja. Continuem la marxa ara ja pensant en si dinem pel camí o tirem de barreta. Mentre anem direcció el seguent poble, on ens ha dit la cartera que podriam trobar algo per dinar. Són les 13h 30 m agafem un sender rapid i el Salva fa un gesto brusc per esquivar una rama i fa que el Vep s'aparti i li salti la GO Pro, jo vaig al seu darrere i la veig com cau a la riba plena d'herbes varies, el Marcel que també la vist ens crida i parem els tres a intentar buscala, amb aquestes i després d'uns minuts de buscar ma germà hem pregunta si he perdut el gps i m'ensenya les mans amb un com el meu, jo hem miro la bici i li dic que no, total hem perdut una camerà i hem trobat un gps ja li deia jo, fins que el Salva que habia tornat al veure que no veniam, hem diu més o menys la rama que habia fet el gesto raro i si si, miro per alla mateix i al mig dels arbustos i punxes la camerà, " Ja la tinc crido" i venga gps de regal pel Vep. Arribem al poble i demanem per dinar a les 13h 55m i ens diuen com a bons gabatxos que no, que ja no donen res, sense paraules. Això rei barreta i platan i fins a final d'etapa. El senyor de canejan i propietari del Hotel de St Bertran de Cominges, a les 16h i després de discutir el restaurant on dinar, ens va fer un plat combinat de puta mare, al final una mica car jejejeje, el cafè continuava anant a pitjor. A la tarda a fer unes birres d'avant de la catedral de notre damme patrimoni de la humanitat, " el Mau un petit galon" jijijii.
I cap a sopar menú per valents.
Etapa 3 St Bertrand de Cominges - Aspet
Tercera etapa 45km i 1100 de desnivell. Sortim una mica més tard de lo normal ja que l'etapa és més curta avui, el temps no ens acompanya i a primera hora s'escapen algunes gotes i esta tot molt xop, no ha parat de ploure a la nit, fem una pujada amb molta pedra de camí de carro i amb la humitat bastant perillosa i amb fresqueta, és el clima que esperavam trobar en algún moment. Continuem la marxa pels boscos i anem pujant bastant fins a coronar el coll des Ares, apartir d'alla molt sender i trialera tècnica, passant per pobles plens d'encant on sembla que el temps s'agi aturat molt anys endarrera. Estem aprop d'Aspet final de l'etapa, però la ruta va donan voltes per buscar el màxim de senders i amb la humitat i el fang que hi ha, fa que disfrutem molt del recorregut. Enfangats fins al coll arribem al alberg, on fiquem un altre segell al road book i dinem bastant puntuals avui. L'etapa a sigut la més curta però "gompeee pieerrgggnaaaassss".
Un cop tips i amb tot a lloc i la roba ben neta i estesa, anem a fer unes birres al poble per celebrar l'aniversari del Jordi Bosch "el lider" jejeje. Unes birres sota la pluja que no ha parat de caure desde que hem arribat, i un tomb per Aspet per estirar les cames i cap a l'hotel a sopar a les 19h 30 m puntuals.
Menú per valents també, recordo el potaje de llenties i la llangonissa perfectament jejeje, cafè out!!
Etapa 4 Aspet - Vielha
Quarta etapa 70km i 1980 de desnivell. Avui sortim amb les cares més alegres, tenim l'ultima etapa per endavant i la més llarga de totes les que hem fet aquests dies. Anem tirant i de seguida la cosa és fica dura els primers quilometres són d'infart, rampes del 26% hem marcava el meu Garmin i això sense poder calentar, arribem a d'alt després de l'esforç i el Salva ens diu: he xatos tranquils eh!! respireu una mica!! jejejeje el terreny continua moll per sort no ens ha plogut cap dia mentres pedalem. Arrivem a la primera trialera que fem avui, esta plena de pedra suelta i el Mau cau i és dona un fort cop, enguany s'emporta el titol de les caigudes, encara que hem pillat tots una mica. Al final de la trialera ens trobem a un grup de bascos, que ens hem anat trobant totes les etapes als mateixos hotels, estan esperant a la directora d'orquesta, que ens ha explicat de tot aquestos dies, "xarra pels colzes la noia" jajajaja, ens fem una foto amb tots ells per tenir el record i ja començem la part més dura de l'etapa, el coll de Menté. La pujada és llarga però és molt agradable de fer, la pista esta molt bé i el paisatge és molt guapo, anem el Jordi, el Marcel, el Mau i jo tirant al d'avant i una mica més endarrera el Vep i el Salva al seu ritme, un cop tots junts i comentar la jugada i menjar una mica, arribem a l'alberg que hi ha al coronar el port de Menté, fem uns cafès i el mau també s'atreveix a probal, jejeje (bastant booo diu). Ara ens queda pujar fins a les pistes d'esqui i ja començar a baixar, la baixada fins a Fos i Les és de lo millor de tota la pedals senders d'infart rapids i molt llargs. Finalment arribem a la frontera i allà ens hem de desviar de recorregut inicial i no fer cas dels gps i el road book ja que el cami Reiau esta desaparegut per les riuades del riu Garona del junt passat, agafem carretera i manta direcció a Bossòst on parem a dinar de menú. Un cop recuperats i amb la panxa ben plena, ens queden els ultims 15 km que a alguns s'els i fan una mica faixugs, jejejeje, és que no és pot parar ja u dic jo!! Arribem a les oficines i ja tenim la nostra segona pedals al sac. Anem a rentar les bicis i a ficans guapos per la foto a l'hotel on vam passar la primera nit i tornem a recollir el maïllot i les bosses d'obsequi amb el cava, alla ens tornem a retrobar amb els bascos tornem a petar la xerrada i fer les fotos i cap a Vilanova.Ara toca pensar quina sortida llarga podem fer l'any que bé.
