Desprès de l'inconvenient d'esta fotut to el més de març i mig abril i no poder entrenar amb condicions i els durs entrenaments fets durant finals d'abril i tot el maig i part del juny, on vaig s'acrificar bastantes coses per la bicicleta, per fi arriva la prova de l'any per a mi, TERRA DE MAQUIS 2013 això ja són "palabras mayores" 240 km i 6500 m de desnivell i tot això en dos etapes.
La cosa va començar al gener, més o menys quan l'Esteve de Puigverd, hem va explicar que és volia apuntar als maquis, i que jo hem podria apuntar amb ell, jo inocent de mi, que al gener estava a tope quan auria d'estar començant a entrenar, li vaig dir que si, m'apunto! i apartir d'aquell moment va ser quan va començar la historia.
Els dies de sortir amb bicicleta tant en carretera com en Btt és van convertir en entrenaments pels maquis, tot el que feia estava pensat i encaminat pels maquis. Com he dit al principi, vaig tenir uns problemes de salud i no hem van deixar fer algunes proves de cicloturisme, que m'aguesin anat molt be per l'entrenament que tenia planificat.
Superats els problemes i amb ganes de començar fort ja que només quedaven dos mesos pels maquis, vaig quedar varies vegades amb els trillacamins de Puigverd, on hi havia el Jordi Andrès, el Masana i l'Esteve, que són els que desprès aniriam a la prova. Vam fer la Vip Extrem del 2012, les tres hermites de Balaguer més Sant mamet, Vilanova - Montserrat i amb el Masana la MOntsec - Montsec de Balaguer, entre mig els entrenaments pertinents, spinning i sortides tot sol a fer unes seriès, "pel secà".
Finalment arriva el dia, el divendres quedem amb Esteve i companyia per marxar cap a Santpedor, lloc de sortida de la primera etapa, pasem primer per Manresa a la botiga Tomàs Bellès a recollir el dorsal "num 26". Desprès en dirigim al hotel que teniem reservat per passar la primera nit, amb el Jordi, el Masana i l'Esteve dormiran a la furgo, un cop instalats anem a fer un tomb amb les bicis per estirar i relaxar cames i agafar gana avanç de sopar. Un cop sopats i repasat tot el material, toca descansar, ens aixequem a les 5,30h del mati.
Dia 15 de juny estem a la sortida dels Maquis i encara no estic segur del que m'espera, només se que avui toca 130 km i 3800 de desnivell i que farà moltissima calor, cosa dolenta per a mi, no la soporto i m'afecta molt i a sobre és el primer dia que fa aquestes calors i el cos encara no i esta acostumat, a les 7,30 és dona la sortida desprès de recollir el localitzador ( no va funcionar en tot el cap de setmana) i passar el control de dorsals. Els primes quilometres els faig amb un bon ritme, però sol ja que l'Esteve i el Masana han tirat i el Jordi va més endarrera, jo he fallat una mica de quedam i no voler apretar els primers metres, ja que al primer corriol ja estem parats. Els primers km és fan bastant depressa i amb moltes ganes " massa " fins a Sant Joan de Vilatorrada. Allà comença la cosa, corriols de pujada amb molta pedra i amb la bici al coll, i això que al costat veus la pista com puja, però no, el track marca per la trialera, amunt i amunt, el primer avituallament el paso i no paro no el cos no hem demana res encara, la calor s'aguanta i vaig fent, ara al segon avituallament, i desprès de pujar amb la btt a coll i amb la calor que ja és nota, paro i menjo una mica de solid i intento hidratam be, cosa que tinc molt clara, i pensada, m'entre menjo arriva el Jordi Andrès i flipa també amb lo dura que ha sigut la ultima pujada. Continuem la marxa els dos junts, jo se que el Jordi és dossifica molt bé i que sap que ha de fer per acabar l'etapa. Anem passant quilometres i per fi fem el cim del Cogulló, una mica d'aigua pel cap i la baixada ens espera i el dinar tambè, al avituallament del dinar ens trobem amb un company de Juneda amic de l'Esteve, que habia sortit amb nosaltres i ens diu que ell ja en te prou i que l'Esteve fa uns 20 min que ha passat. El Jordi i jo continuem i ara si que la cosa és fa dura dura, són les tres del migdia 38 graus i el sol apreta moltissim, estem a 38 graus, intento dossificam i li dic al Jordi que tiri, alguns moments són durs, fisiscament hem trobo molt bé, no tinc rampes i les cames hem responen, però el cap hem bull i començo a pensar en la calor que fa i això hem va rallan, poc a poc vaig tirant i arribo al km 81, on hi ha el Jordi parat al avituallament, allà ja veig les cares de la gent, alguns estirats a terra descolocats i marejats, d'altres intentan recuperar forçes per continuar i jo amb la menjada de tarro mal per la calor, no se que tinc, un cop de calor o algo similar, el se és que el proxim avituallament esta al km 109 i és on és fa el tall de pas de l'etapa, i també se que són les quatre de la tarda i la calor continuara, li dic al Jordi que no m'esperi que vaig fos per la calor, i estic rallat i no se que farè, ell hem pregunta, segur? i jo li dic si crec que aquesta vegada no serè maqui, decideixo retiram i que hem portin cap a Castellnou de Bagès final de l'etapa i on tenim les bosses i el lloc per dormir. Un cop allà començo a donar voltes a si he fet be de plegar i penso que si en aquell moment. Intento fer uns bons estiraments i recuperar be i aprofito per fer un bon massatge, l'endemà ens queda la segona etapa i jo la vull fer. L'Albert Masana arriva sobre les 6 i mitja de la tarda despres de 10h i 15m pedalant i l'Esteve sobre les 8 i mitja i 13 hores i algo, el Masana diu que esta trinxat, però jo el veig molt be i l'Esteve diu que ell no surt demà, jejejeje, el Jordi al km 109 no ha passat el tall horari i també sa retirat.
Dia 16 de juny segona etapa 110km i 2400 de denivell, jo vaig a la sortida amb ganes, no estic gens cansat i això que pensava esta tocat d'ahir per la calor i l'esforç, igual que l'etapa anterior l'Esteve i el Masana surten junts amb els companys d'Alcarràs, que vam coneixèr sopant ahir. Jo surto amb la calma ja que ahir ja no vaig acabar i ja se que no sere un maqui, però l'unic que vull és disfrutar de l'etapa d'avui. Vaig tirant sol i al meu ritme, al igual que ahir al primer corriol parats i és que he sortit dels ultims un altre cop, i mira que se que això sa d'intentar no fer mai. El terreny d'avui és més del meu gust i vaig molt millor que ahir, la calor també apreta però fa més airet i s'aguanta millor. Arrivo al primer tall al km 71 just al temps, hem diuen els de l'organització que ja no podra passar ningú més, això vol dir que el Jordi que va al meu darrera ja no podra acabar, " quina llastima" jo continuo amb un grupet de bikers i el David d'alcarràs que al final ens hem fet colegues i tot, desprès de creuar el riu i de un error nostre al seguir el track tinc una averia al picar amb un arbre amb el manillar de la bici i sem trenca el cable d'oli de la tija telescopica i axò fa que el seient és quedi baix de tot, aqui ja dic "lo que hem faltava" vaig tirant com puc pedalant com un nen petit amb les cames encongides i amb la bici escombra i el noi que la porta el Ramon un tio molt ben parit que en tot moment m'anima, estic desanimat, ahir hem retiro i avui hem pasa això, hem sembla que avui tampoc podre acabar, ell també hem diu que o veu complicat amb el seient aixi, poc a poc anem fent i arrivem a la Mussarra trialera de pedres i que és fa a peu empenyen la bici, després d'una bona estona pujant, trobem un avituallament on hi ha un noi que és diu Pau i que no hem deixa que abandoni, diu que te una idea i que igual pot aguantar el seient per acabar l'etapa almenys, amb un pot de isostar pastilles i quatre brides hem fabrica un tope i fa que el seient és quedi bloquejat i almenys pugui continuar. Li agraeixo molt i continuo amb moltes ganes ara, he perdut molt de temps entre l'averia i no poder pedalar normal, tot i això no tinc presa i el Ramon hem va dient que amb aquest ritme encara agafarem el grup que portem d'avant. La meva decepció esta apunt d'arrivar, depsrés de fer un munt de corriols i saber que només hem queden 12 km per l'arribada hem trobo un ultim avituallament on hem diuen que no puc continuar, que l'organització a decidit que no pasa ningú més. Jo m'enporto una decepció gran i el Ramon que m'acompanyat fins aqui és queda parat també, ja que aquest tall se l'han inventat de guais, ara el grup de qutre nois que estan parats encara estan més cabrejats i amb més raó, ells van acabar l'etapa de dissabte i ara per culpa d'aquest tall horari inventat a ultima hora i a falta de 12 km no podran acabar Terra de maquis 2013, crec que això és un repte personal i també és el que venen desde l'organització, per tant que més donava que arrivessin mitja hora més tard del previst, i amés no estaven en males condicions ni ells ni jo, podiem acabar perfectament, de fet el David d'Alcarràs va passar 5 min avanç i el van deixar tirar. Men vaig dels maquis amb mal gust de boca, primer perque el dissabte vaig abandonar, quan ara que ho penso be, se que tot va ser de cap i no vaig saber aguantar, i el diumenge per la mala sort que vaig tenir amb l'averia.
