Com cada any arriba la Xallenge David Duaigües, aquesta vegada tenia moltes ganes de fer-la ja que habia fet una bona pretemporada. Llastima que la setmana avanç de la prova, d'Almatret no hem vaig trobar be, (acostipat, gastroenteritis,etc) això va fer que hi arribes fluix de forçes, i asobre a mitjà marxa, vaig tenir la mala sort de punxar, a la roda del d'avant, quan anava prou be de temps.
Almatret:
Sortim a les 9:10 del mati, hem coloco a la sortida, al d'avant del grup, per intentar evitar els embussos que es produeixen sempre al primer sender. Arrenco fort intentan seguir el grup del d'avant i ho aconsegueixo, però això hem passa factura, apartir del quilometre 5, hem noto pesat i amb les pulsacións pels núbols, intento afluixa el ritme per no cremam massa aviat, llavors veig el Mau que m'adelanta, hem fico a roda seva i anem una estona junts, fem la primera pujada forta de la prova junts i dosifican forçes, un cop d'alt agafem trialera i a full, jo tinc la mala sort que punxo i no porto manxa, i a sobre la camera de recanvi que porto a la bossa esta foradada, (això passa per no comprobar el material el dia avanç) demano una manxa als companys que van passan, fins que un bon samarità para i hem deixa la seva. ( ja m'he la tornaràs hem diu) Intento fica aire a la camera punxada i imposible esclar, llavors passa el Marcel i al veurem para i intenta inflar amb la seva manxa i tampoc hi ha manera, jo li dic que tiri, que no cal que perdem temps tots dos. M'espero una estona més a que passi l'Albert i llavors o solucionem, posan una camera de 26 a la meva 29er, ( per acabar almenys). Continuem el cami, jo ja amb la mala sensació de perdre moplt temps, però almenys gracies a l'Albert podre acabar. Ens dirigim al malacate, i el baixo sense cap problema, avui estreno la rock shox reverb i a les baixades fortes, funciona de maravella. Arribo a la part final de la marxa, he passat molta gent desde la punxada, hem queda apretar una mica després de fer l'ultim sender i cap a la arribada, amb un mal temps però amb bones sensacions desprès de tot.
.jpg)
PD: La setmana que be a Seròs.
El dia 10 de març vaig anar a fer la segona prova de la Xallenge David Duaigës a Seròs. Vaig quedar amb l'Esteve Reñe ja que dels Trillacamins i Guineus eram els únics representants, a les 8 recollida de dorsals i cap al cotxe a preparar l'equipació i la btt, feia un dia molt bo, aixi que manguitos i calça curta, per primera vegada aquesta temporada. A la sortida no ens vam poder colocar massa bè perquè al arribar de calentar ja estava ple de gent i havien colocat valles d'avant, però sense més problemes, ja que aquest any van fer sortida neutralitzada els primers 4 km. A les 9.10h sortim desprès de les advertencies de l'organització, el grup s'estira molt ràpid ja que fem un quilometre per carretera i a fondo intentant seguir el grup del d'avant. Un cop colocat deixò fer a l'Esteve i jo vaig fent al meu ritme, que no arribava massa be, desprès de unes males setmanes. Poc a poc hem vaig troban millor i vaig aumentant el ritme i passant molta gent, la primera part es tot per camí i amb pujada assequible, fins que arribem als primers senders, i continuem pujan fins d'alt del tossal de Montmeneu. Un cop allà ja tenim molt desnivell fet, tot i això aprofito per pendre una mica de codony al ultim avituallament per arribar fort als ultims quilometres, que són tots de corriol i molt ràpids.
Fins la proximà gent!! gas
.jpg)
