dimecres, 6 de març del 2013

Xallenge David Duaigües Almatret 2013

 Com cada any arriba la Xallenge David Duaigües, aquesta vegada tenia moltes ganes de fer-la ja que habia fet una bona pretemporada. Llastima que la  setmana avanç de la prova, d'Almatret no hem vaig trobar be, (acostipat, gastroenteritis,etc) això va fer que hi arribes fluix de forçes, i asobre a  mitjà  marxa, vaig tenir la mala sort de punxar, a la roda del d'avant, quan anava prou be de temps.

Almatret:
Sortim a les 9:10 del mati, hem coloco a la sortida, al d'avant del grup,  per intentar evitar els embussos que es produeixen sempre al primer sender. Arrenco fort intentan seguir el grup del d'avant i ho aconsegueixo, però això hem passa factura, apartir del quilometre 5, hem noto pesat i amb les pulsacións pels núbols, intento afluixa el ritme per no cremam massa aviat,  llavors veig el Mau que m'adelanta, hem fico a roda seva i anem una estona junts, fem la primera pujada forta de la prova junts i dosifican forçes, un cop d'alt agafem trialera i a full, jo tinc la mala sort que punxo i no porto manxa, i a sobre la camera de recanvi que porto a la bossa esta foradada, (això passa per no comprobar el material el dia avanç) demano una manxa als companys que van passan, fins que un bon samarità para i hem deixa la seva. ( ja m'he la tornaràs hem diu) Intento fica aire a la camera punxada i imposible esclar, llavors passa el Marcel i al veurem para i intenta inflar amb la seva manxa i tampoc hi ha manera, jo li dic que tiri, que no cal que perdem temps tots dos. M'espero una estona més a que passi l'Albert i llavors o solucionem, posan una camera de 26 a la meva 29er, ( per acabar almenys). Continuem el cami, jo ja amb la mala sensació de perdre moplt temps, però almenys gracies a l'Albert podre acabar. Ens dirigim al malacate, i el baixo sense cap problema, avui estreno la rock shox reverb i a les baixades fortes, funciona de maravella. Arribo a la part final de la marxa, he passat molta gent desde la punxada, hem queda apretar una mica després de fer l'ultim sender i cap a la arribada, amb un mal temps però amb bones sensacions desprès de tot.

PD: La setmana que be a Seròs.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada