Com sempre vam decidir fer la ruta en quatre dies, per anar tranquils de temps i poder disfrutar del paisatge, gastronomia i fer fotogràfies a tot el que es movia.
Dia 19 juny 2014
Comença l'aventura; viatge en cotxes i furgo carregats de bicis i maletes. Anem direcció Donetzbe, lloc de sortida de la Bidasoako i on farem la nit prèvia a la sortida. Els participants aquesta vegada són el Jordi Dalmau, Jordi Bosch, Vep, Marcel Buireu, Jordi Torrades, Eduard Palau (Lalo), Norbert i un servidor, també va venir a fer dos etapes l'Albert Font, les més llargues i guapes.
Dia 20 juny 2014
Primera etapa, en principi curta i fàcil de fer, segons la Cristina organitzadora. Sortim a les 9h del matí després d'un bon esmorzar i les explicacions tècniques de tot el recorregut (190km i 5200+) ens esperen per davant. Iniciem els 40 km i 1400 m de desnivell de l'etapa d'avui, el dia ha sortit solejat i fa
Dia 21 de juny
Segona etapa, avui toca ruta de 60 km amb 1500 m de desnivell, amb sortida de Zugarramurdi i arribada a Hondarribia. Decidim fer tres sortides diferents, el Lalo, Jordi Torrades i Jordi Bosch surten més matiners per anar fent via i veure com és comporta la bicicleta delLalo després del dia d'ahir. El Mau, Vep i Norbert surten més tard ja que aquest matí el Norbert també a tingut punxada a la roda del davant i han perdut temps, l'Albert i jo que veniam de dormir a Urdax els trobem al Hostal Graxiana apunt per sortir i ens reagrupem, el Marcel Sortirà un hora més tard per poder estar amb la canalla més estona. Anem fent camí amb paisatges de prats molt verds i boscos molt frondosos, amb algún sender rapid i algún de pujada que ens fa treure la llengua. Passem pel poble de Ainhoa ja a França i el Norbert ens diu que torna a anar punxat, decidim ficar aire i creuem els dits perque aguanti. Continuem la marxa pujant una miqueta i després fem un corriol de baixada que ens portara fins a el Col de Saint-Ignace. Allà trobem tota la "troupe" el Marcel ja ens havia agafat uns quilometres abans. Un cop tots junts reprenem la marxa direcció el seguent punt de control, un hostal françes, on fem unes coca-coles de botella de dos litres a 2 euros el vas i esbrabada. Continuem la marxa fent incursió dins d'uns boscos francesos impresionants, agafem un corriol amb molta pedra rodona i aigua. Un cop tots replegats, queda fer la pujada forta del dia, abans de dinar. Una pujada asfaltada amb unes bones rampes que faran treure la carbonilla a tot el grup. Baixem una mica per arribar a Ibardin, població semblan a Les o la Jonquera, on els Francesos aprofiten i baixen a comprar tabac i altres productes, més barats que al seu país. Després d'un bon menú i gaudir de les acompanyants una estona, continuem per pista i passem per un llac molt bonic (llac Xoldokogaina) on nosaltres no li fotem ni cas, només sentim el Lalo que vol arribar al mar i passem de llarg. Finalmemt després d'alguna rampa, ja tenim vistes aèries de Hendaya i el Bidasoa i més al fons Hondarribia, on arribem amb barca després de passejans una estona per tot el carril bici d'Hendaya. Després de netejar bicis i una bona dutxa, anem a fer uns pintxos i un tomb turístic pel casc antic d'Hondarribi.
Dia 22 de juny
Tercera etapa, 55 km i 1400 m de desnivell, arrenquem més puntuals que cap dia, a les 8 ja estem pedalan pels carrers, després del millor esmorzar de tota la ruta, al hotel Jauregui, ens dirigim al far, agafan un corriol de puja i baixa ideal per calentar motors, "bufff". Tenim unes vistes que ens fan parar a cada moment, a fer fotos, el contrast del Cantàbric amb la montanya i els senders entre les plantes i algúna ortiga! ens fan disfrutar moltissim. "i picar les cames també"jiji. Anem borejan el cim del Jaizkibel amb senders, fins que agafem pista pit amunt una bona estona, ara ja estem ben calents, jeje. Arribem al cim i fem parada bora l'ermita Guadalupe, on tenim unes vistes guapes guapes d'Hondarribi i el Bidasoa. Després de xerrar una estona amb un senyor Català, que feia el cami de Santiago, agafem pista per on pasa la ruta santa i no la deixarem en una bona estona, plena de pedra i amb alguns punts perillosos, pero que salvem bé i només amb una punxada del Jordi Torrades (avui tenim recanvis de sobres gràcies al servei tècnic Valdo). Arribem a la part d'una baixada asfaltada i perillosa, que ja ens va avisar la Cristina, abans de sortir el divendres que vigilessim, ja que baixa aigua pel mig i esta plena de molsa i verdet i sembla una pista de patinatge que l'hem de fer vorejant la pista per fora, un cop passat el perill arribem a la ria de Pasaia, el lloc torna a ser de vistes espectaculars, amb el mar entrant a la terra.
Anem borejant pels carrers de Pasai, plens de gent ja que es diumenge i la gent aprofita per passejar. El casc antic de Pasai val molt la pena de visitar, nosaltres tenim la sort de creuar pel mig amb la bici. Continuem pels astillers, fins als carrers i carrils bici, d'Errenteria, passant per Oiartzun, lloc on algúns fiquen el segell al roadbook i algún pintxito a la panxa juju, el Mau, el Vep i jo mateix ens el saltem, sense voler jijiji. Cada vegada queda menys gent al carril bici, això indica que tornem a la montanya, i ens aproximem a les rampes més fortes de tota la ruta, són d'hormigó ratllat i us asseguro que en algún punt vaig veure que els gps marcava 31% de desnivell, la Cristina també ens va avisar d'això, jajajaja ens vam enrecordar d'ella. Després de discutir una estona si era la rampa llarga o la rampa curta i saber quina ens quedava per fer, vam continuar, fins a trobar la segona rampa que era la curta, "menys mal"aquesta de 800 metres i no tant dura, però deunidó "collons" en aquest punt el Marcel, Valdo i jo ens avancem per arribar una mica abans al restaurant Xuga a Bera, lloc on hem quedat amb les dones i nens, per dinar tots junts. Arribem després d'una trialera canyera i llarga, al Marcel se li nota a la cara, que ha disfrutat com un nen petit, jejeje. Un cop dinats i ficats el segells al roadbook, l'Albert, la Cris, el Nil i l'Aïda marxen cap a casa, ja que tenen tard, ells l'endemà treballen. Nosaltres fem uns cinc quilòmetres més fins a l'hotel Venta Etxalar. Netejem bicis i a fer uns beures al Bar, abans però el Norbert casi es mata a les escales, les volia baixar de cop. jujuju. Res greu per això!
Dia 23 de juny
Quarta etapa 35km i 1000 m de desnivell, ja només ens queda l'etapa més curta, sortim puntuals a les 8 ja que el Jordi Bosch i el Vep tenen compromisos i hem d'anar per feina. Anem per carretera passant per Lessaka i continuarem per trams de sender de pujada i bastant humits, per arribar a la font de San Juan Xar, que fa poc ha estat declarada reserva natural i la seva aigua conté propietats dermatològiques per la pell. Després de refrescans i beure una mica, continuem un tram per asfalt pasant per l'entrada del parc Irisarri i inician la pujada a Arantza, la fem per una pista de carro amb pedra romana ficada de punta, això fa que costi donar pedals quan la pedra esta molla, el primer tram d'ombra es fa tot a peu, després a donar-ho tot fins al poble, on fiquem el penultim segell de la bidasoako. Continuem pujant per pista asfaltada tres o quatre km, que deunidó també!!! un cop a d'alt fem les ultimes fotos i a baixar ràpid per un camí ple de fang i tolls d'aigua, a tope!! fem parada per reagrupans i el Mau s'adona de que ha trencat la sirga del canvi, la enganxem com podem per acabar dia i li tocarà fer els ultims quilòmetres sense canviar(sort que ja acabem). Amb la baixada ràpida passem Elgorriaga i agafem el camí de l'aigua que ens portarà els quilometres finals fins a Donetzbe, punt on vam sortir el dia 19. Allà ens fem les fotos amb el maïllot de pedals del Bidasoako i dinem al hostal Ametzia.
Carreguem cotxes i furgo i ens despedim de la Montse, Marcel, Marti i Aïna, que és queden a passar sant Joan per aqui.
Ara a pensar en la ruta de l'any que bé.
Salut i pedals.
