diumenge, 11 de novembre del 2012

La Lliterana 2012

Hi un diumenge més a disfrutar de la BTT, aquest cop tocava anar Alcampell a la provincia de Huesca, la Lliterana, feia dies que esperava  que arrives la prova ja que aquest any el circuit llarg era dels durs de la temporada i tenia ganes de ficam a prova, 70 km 1690 + desnivell.
 Vam arrivar Alcampell amb la furgo de ma germà el Vep, tambè venien amb els seus cotxes el Salva acompanyat de la Gemma que va venir a donar anims i a controlar els temps dels participants i apendre com funcionava tot, ja que dos setmanes despres ella i el Victor el seu novio organitzaven la Cervoles Onbike, tambè van venir els "padrins" el Mau i el Jordi, que sense ells no seria el mateix, aixi aprenem a dosificar les forçes al seu costat.
 A la sortida hem trobo amb les maquines de Puigverd de Lleida els trillacamins, l'Esteve i l'Albert Massana, quins cracks, a les 9 es dona la sortida amb el temps una mica enboirat i amb fred, però de seguida ens fiquem a to i ja no ens enrecordem del fred, poc a poc la boira escampa, jo m'ajunto amb l'Esteve i els hi dic al Vep i el Salva que provare de tirar amb ell, al quilometre 20 ens trovem la bèstia del Massana, diu que s'espera, que avui no t'he ganes de tirar i que ens ajudarà, anem tirant i xerrant, i li comento si vol provar la 29er i esclar això no es pot desaprofitar, baixo de la meva CANYON 29er i l'agafa ell, ja veuràs com desprès tindràs clar lo de les rodes grans, comença a tirar i li dic bueno para quan en tinguis prou, perque sino, no l'agafo i em toca acavar la marxa amb una bici que no es la meva, n'hi de talla i amb el seient a baix de tot per no tocar la seva marca, jejeje finalment el trovo a d'alt d'una pujada, i es clar, nota un canvi brutal, es queda enamorat de la GRAN CANYON 29er. Arrivem a la cruïlla on es separen la ruta curta de la llarga, fem uns corriols bastant rapids i arrivem al ultim avituallament, alla m'agafen el Salva i el Mau " el padri", l'Esteve no sabem on esta, arranquem els quatre i el Massana ens diu que va tirant, li entra la presa o ja esta cansat de anar a ritme baix jejeje, " quina maquina" jo vaig seguint amb el Salva i el Mau, ells sabien dosssificat bastant millor que jo, arrivem a les crestes d'Albelda, un tram que sembla les montanyes russes "amunt i avall", comencem a fer la ultima pujada que amb 60 km a les cames ja cremades, es fa dura, ho donem tot com sempre, i al final despres de pedalar 4h 38m 70 km i 1700+ desnivell segons el Garmin, arrivo a meta, l'Esteve al meu d'avant i el Salva i el Mau tambè, content de acavar una ruta llarga i amb un bon ritme, l'any que be i tornarem.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada